Les immatriculacions tornen dijous al Parlament

Representants d’Unió de Pagesos, l’Associació de Micropobles i el Consell Comarcal del Solsonès compareixeran de nou a la Comissió de Justícia de la cambra catalana amb dues resolucions. D’una banda, demanaran les notes simples de tots els béns immatriculats. Aquesta petició ja l’havien fet el 2018, però només es va fer públic un llistat, cosa que, per a Joan Casajoana, responsable d’Immatriculacions d’Unió de Pagesos, amaga la realitat. El llistat inclou agrupacions registrals, que poden contenir esglésies, cementiris, rectories, places o altres immobles i terrenys. Així, calculen que dels 3.722 béns que la Generalitat va fer públics en el seu moment, a partir de les notes simples podrien arribar fins als 14.000. Es basen en l’experiència d’altres governs autonòmics, on s’ha triplicat en el moment de fer-se públiques les notes simples. Al marge d’això, s’amplien els períodes d’immatriculacions. Al ja conegut d’entre el 1998 i el 2015, a partir de la modificació de la llei per part del PP, es demanen també els de l’etapa 1947-1998 i els anteriors a la dictadura.

Una altra resolució demana que el Parlament insti la Generalitat a instar el Ministeri que es cancel·lin les immatriculacions, almenys, des de l’entrada en vigor de la Constitució. De fet, el 2018 el govern català va crear una comissió de mediació per als casos més conflictius que, segons Casajoana, no ha funcionat. El responsable d’Immatriculacions del sindicat agrari argumenta que els historiadors expliquen que les esglésies i rectories les ha fet el poble i que s’ha cedit l’ús al Bisbat, en cap cas, la propietat. Casajoana adverteix que l’Església no pot mantenir aquest patrimoni:

Casajoana ha avançat que hi ha 5 grups parlamentaris que tenen ganes de tirar endavant aquesta qüestió. Si prospera i dijous s’aprova, es demanaran les notes simples, es traslladarà la informació al Parlament i posteriorment al Govern, que l’haurà de processar. Calculen que el conjunt de tràmits es pot allargar uns dos anys.