Llobera inaugura la restauració de la Torre de Peracamps

Aquest monument insígnia del municipi s’ha rehabilitat els darrers mesos sota l’impuls de l’Ajuntament i el finançament del Departament de Cultura, la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Els treballs han consistit en la consolidació de l’estructura de la torre per garantir-ne la preservació i la instal·lació d’una estructura metàl·lica a l’interior que permet accedir a la part superior. Allà s’hi ha instal·lat un mirador de 360 graus amb vistes de la zona. Diumenge se’n va fer l’acte d’inauguració en el qual es va subratllar la importància del patrimoni històric en la conformació de la identitat d’un lloc i de la necessitat de protegir-lo i de donar-lo a conèixer. L’acte es va completar amb un concert de Montserrat Isanta i Eduard Gener i un tast de productes de proximitat.

L’arqueòleg que ha fet l’estudi històric de la torre, Joan Manchón, destaca que encara hi ha moltes incògnites de l’origen de les torres com la de Peracamps. Fins ara es creia que formaven part de la línia fronterera entre els comtats catalans i l’Al-Àndalus, però les proves fetes en indrets com Vallferosa demostren que eren anteriors. Els experts apunten a una funció de control del territori i dels camins de pas per part dels habitants de la torre.

D’altra banda, s’estima que la torre d’estructura rectangular tenia edificacions annexes. Cal recordar que després de la Guerra de Successió va ser mig enderrocada a causa d’un edicte borbònic que obligava a tirar-les a terra per evitar focus de resistència. Entre 1837 i 1840 va ser testimoni de la Primera Guerra Carlina. El més destacat va ser la Batalla de Peracamps de 1840, on una columna d’11.000 soldats isabelins es va enfrontar als carlins fortificats en diverses masies de la zona. La victòria dels isabelins va ser un dels últims fets d’armes d’aquest conflicte a Catalunya.