Retornen a Sorba les relíquies de Sant Eudald, del segle IV, que podrien ser el primer testimoni cristià a la Catalunya interior

Dimarts, coincidint amb la festivitat del patró, es van retornar les restes òssies de Sant Eudald que es conservaven al Martyrium, després del procés de conservació que s’ha dut a terme al Museu d’Arqueologia de Catalunya des del passat octubre.

Les restes s’havien trobat en unes excavacions arqueològiques a finals dels anys 70, i s’havien deixat al lloc original, sense cap tipus de protecció. A iniciativa de la parròquia es va iniciar un procés de conservació i, alhora, la datació radiocarbònica, realitzada per un laboratori dels Estats Units. L’anàlisi indica que les restes són d’un home d’uns 50 anys i que daten d’entre els anys 346 i 480. Aquests resultats constitueixen una mostra excepcional del que podria ser el primer testimoni cristià a la Catalunya interior. A partir d’ara, s’obren un seguit de línies de treball per dotar de valor aquest conjunt patrimonial.

La celebració de dimarts a Sorba va ser presidida pel bisbe de Solsona, Xavier Novell, acompanyat pel de Vic, Romà Casanova, ja que Sant Eudald també és patró de Ripoll i la parròquia de Sorba va ser, durant segles, part dels dominis del monestir de Ripoll. També hi van prendre part els vicaris generals dels dos bisbats i uns quants capellans de la diòcesi solsonina, entre els quals el rector de Sorba, mossèn Carles Pubill, i el responsable de la parròquia, mossèn Antoni Guixé. La representació civil va estar encapçalada per la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Elsa Ibar; el director dels Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central, Lluís Cerarols; i l’alcaldessa de Montmajor, Maria del Mar Monell. També hi va ser present l’antropòloga encarregada de tot el procés, Núria Armentano, i veïns de la parròquia.

Per tal d’oficialitzar el retorn de les relíquies, es van col·locar les restes a l’interior d’una nova arqueta, es va fer la lectura de l’acta fent constar tot el procés i la signatura dels bisbes i altres testimonis. Es va col·locar una còpia de l’acta a l’arqueta i es va tancar i lacrar per tal que no es pugui manipular sense consentiment. El mateix sistema es va utilitzar per guardar una petita relíquia dins del reliquiari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *