El sermó del Carnaval 2022

Salut, ciutat de Solsona!

Que el gran rei ja ha arribat

per donar-vos la gran nova

que al Carnaval ha tornat!

No per dur-vos grans riqueses

més que un temps per fer bestieses

i si pot ser, de passada,

que ens lliuri de l’empestada.

Ja n’estem farts d’aquest virus!

Que s’acabi la pandèmia!

Això no s’aguanta més,

preferim passar una anèmia.

Ens han fotut la vacuna

hasta amb dosis de regal.

Dura més que una ressaca

dels viskiends per Carnaval.

N’estem tots fins la figa

de la puta mascareta.

Pitjor que el passamuntanyes

que portaven els de l’ETA.

Hi ha qui la porta sota el nas

Hi ha qui la fa servir d’antifaç

Hi ha qui ho viu com una gesta

tot portant-la arran de gespa.

Ens han volgut protegir

i aprovant cada mesura

al final han convertit

això en una dictadura.

Posant límits, restriccions

i és que nois em tenen harta.

L’Argimon (et) farà “pam-pam”

si canvies de comarca.

Amb toc de queda nocturn,

que a les dotze de la nit,

ja se sap que aquest bitxu

es torna més malparit.

I a Solsona, mentrestant,

fora de tot presagi

quan han obert el Beats

es disparen els contagis.

Som comarca de tercera,

sovint força egoista,

però aquest cop hem ‘conseguit

ser els primers de la llista.

L’any passat, pobres nosaltres,

no vam tenir Carnaval

però en canvi sí eleccions

que és si fa o no fa igual.

Ni penjada, ni gegants,

(ni) l’Anglarill cantant bachata

però quin goig la gent fent cua

tots ‘nant a votar amb la bata.

Potser no fer Carnaval

va ser bona decisió

sinó haguessin invalidat

recomptes i votació.

Ara imagineu-vos tots

quina estampa més maca

la dels borratxos votant

i els de la mesa amb ressaca.

Els més valents de la sala

agafant la papereta

ja l’haguessin cargolat

per tal de liar-se un peta.

De les llistes dels partits

que en ’cabat tots són uns farses

millor unes candidatures

fetes totes de comparses.

I votant tan esverats,

més de pressa o poc a poc,

encara haguéssim triat

aquests feixistes de VOX.

Comentem altres qüestions

i busquem-ne les raons.

El preu de la llum, com puja.

S’enfila per la barana.

Surt més cara que la coca

de croissant de Cal Massana.

Ja només ens faltava

que el Reig plegui. Quin patir!

I és que clar amb aquests preus

ell no hi pot pas competir.

I ja ha començat la guerra

ens tenen tots ben cagats

amb el Putin fent-se l’amo

de la clau de pas del gas.

Per cert…

Europa!, Aprèn de la història

que el Putin és molt animal

i s’emmiralla en uns líders

que van fer molt de mal.

Fills de putin, si us plau

escolteu el clam de la terra:

no volem una món en guerra

tots volem un món en pau.

Mentre les ‘nem passant magres

empresaris i governs

volen sucar en el negoci

d’organitzar uns Jocs d’Hivern.

Al territori que el bombin

creuen que no ve d’aquí

però en cosa de 10 anys

no quedarà dret ni un pi.

I si els boscos fan malbé

no hi correrà ni un porc fer.

En volen fer una consulta

per marejar la cucanya

però aquí no ens deixen votar

que no som prou de muntanya.

Solsona, Berga i Ripoll

no hi poden participar

però que les cues de cotxes

se les mengi el Berguedà.

Que cada diumenge veuen

com al Túnel del Cadí

s’hi organitza caravana

de vehicle pixapí.

I el senyor David Rodríguez

per tot arreu va esvaint

que a Solsona la consulta

ni hablar del peluquín.

Però llavors de què ens serveix?

Ell va fent els seus progressos

però no sap ni defensar

cap dels nostres interessos.

A on queda aquella emoció

i interès per la política?

I és que pobra societat

l’hem deixat ben paralítica.

Adéu a la independència.

On són els canvis socials?

Ni indignats, ni 15-M.

La veritat, ja tant se val.

Ens tenen ben adormits,

ens tenen ben avorrits.

Ens han ben ensinistrat,

Ens han ben aniquilat.

I tot va seguint igual,

som un ramat de xais

i entre tant els poderosos

viuen bé, aquests arrai.

Dels polítics, res s’espera,

dedicant-se a fer el trapella

tot seient a la poltrona

ens van xuclant la mamella.

Els partits sobiranistes

aplicats de realisme

han volgut passar de pàgina

matant l’independentisme.

S’han venut l’ànima a Espanya:

el pacte que han ‘gut de fer

per poder tenir ben lliures

els presos fora al carrer.

Les entitats del procés

les gestionen energúmens

desconnectats del jovent

perquè tots plegats són boomers.

Sinó mireu a Solsona

com professors jubilats,

amb exregidors tronats

i una monja de clausura

ens faran ‘nar tots plegats

pel camí de l’amargura.

La ciutat es modernitza,

deixem el passat raquític,

el que ara està de moda

es construir pisos turístics.

Agafa una finca vella

al bell mig del casc antic,

fot-li xapa de pintura

i el negoci ja has parit.

Ara només et fa falta

fer una bona promoció,

l’anunci a l’Airbnb

i anar cobrant comissió.

Pobre jovent de Solsona,

no pot viure de lloguer,

però és que el turisme és millor

i et fa guanyar més caler.

Ajuntament feu quelcom,

que aviat potser Solsona

serà com un parc temàtic

igualet que a Barcelona.

Gegants i uns quants caps de biga,

això és la nostra cultura,

atraccions i restaurants,

talment com Port Aventura.

Mireu, tenim un problema

és grossa la temptació

i costa que no sucumbim

en fotre especulació.

Feu el favor d’anar amb compte!

Seguint aquesta deriva

resultarà ser més car

el suc que no la sardina.

Han trobat uns conreus.

De maria. A Guixers.

No era pas per consum propi

hi havia camps a milers.

Quin goig de plantació!

Però tan ben organitzada.

Ja es veu que treballen millor

que els de la nostra brigada.

Tot el veïnat va ajudar

a desmantellar aquell pollo

pensant que els compensarien

amb porros i algun cogollo.

També ha tornat el Pop!

Un gegant que és inclusiu!

Que tothom sense exclusió

el Carnaval fa joliu.

Quina bona iniciativa!

Un projecte com un Sol!

Gràcies per ‘questa pensada

de la gent de l’Amisol!

També els de l’Espedrera

que amb dos ous i dues clares

ens ensenyen com els nens

poden tenir dues mares.

Després de no sé quants anys

per fi tindrem tanatori!

I tothom diu que està fet

(amb) tones d’or, marbre i d’ivori.

S’hi han gastat una fortuna

i és que costa un dineral.

Aquests deurien pensar:

farem un nou Taj Mahal.

Un milió i part de l’atre.

Noi com pique! Déu n’hi dó!

Els ‘gués sortit més rendible

de construir una promoció.

També abaratir els costos,

reduir en els acabats

que total els usuaris

no ho haurien pas notat.

Quines bones estones

que hi ‘vien passat els avis.

Tranquils que ja hi tornaran

un cop les obres s’acabin.

Però és bo que aquest Consistori

s’ocupi dels morts. Te’n rius?

Ara només ens falta

(que) també es preocupi dels vius.

Quan al vespre tu et passeges

tot ‘nant pel carrer Castell

hi veuràs a banda i banda

un exèrcit de cubells.

Senyors, no ens podem fer enrere

agafeu-vos que ve forta,

Solsonins que ja és aquí:

ja ha arribat el porta a porta!

La merda al mig del carrer:

cucs, formigues, garrapates.

Solsona, el nou Hamelin

on s’hi passegen les rates!

Ja en som prou de desgraciats,

tota vida és una esquerda,

i ara ens tornem uns experts

en això de tocar merda.

Cada cop serem menys lliures

ens tindran ben controlats

sabran si hem menjat tonyina

(o) tirem les caques del gat.

La merda que tens a casa

la sabrà tot el veïnat.

Que algú m’expliqui a on coi queda

el dret a la intimitat!

Al pas que anem, només falta

que ens diguin què hem de comprar,

quins aliments jalarem

i com els hem de cagar.

El jovent més embalat

quan surten festa, atònits,

fan servir ‘questos cubells

per tal de “rujar” els seus vòmits.

Més d’un dissabte a la nit

s’ha muntat un bon sidral.

Les galledes són l’excusa

per fer batalla campal!

N’han fotut una oficina

a Sant Pere, i malament

si no en surts amb enganxines

(i) tres o quatre recipients.

Però, a veure, en aquest local

no hi ‘nava la policia?

Quin mareig al personal

canviant de la nit al dia.

Trobo que és força encertat

ha estat una bona mesura:

policia i porta a porta,

tot es tracta de bassura.

Sempre ens quedarà llançar-la

a un altre poble més carca.

Bona manera d’estrènyer

els llaços amb la comarca.

Aneu reduint residus

però els costos augmentaran.

Ja esteu afluixant la mosca:

la butxaca us buidaran.

Ho hem començat a notar.

Osti tu, quin increment.

(del) pressupost municipal

destinat al Medi Ambient.

I al tanto si no recicles,

ja ho pots fer adequadament,

600 bons euros de multa

que et fotrà l’Ajuntament.

Sols pensen com engreixar

les arques municipals.

No ho veuen que a moltes cases

això és gairebé un jornal?

I qui amb aquest nou sistema

no n’estigui gens content,

giqueu les escombraries

davant de l’Ajuntament.

Al costat del cementiri

allà la veureu ben sola

com s’hi aixeca tota altiva

la futura nova escola.

Una dècada després

per fi s’ha fet realitat.

Collons, aquest temps d’espera

s’ha fet una eternitat.

De projectes i propostes

els polítics, en ‘quest temps

amb promeses incomplertes

les han fet contínuament.

Quin uns, la Conselleria

que porta l’Educació

(amb) processos irregulars

quan fan la licitació.

Un cop ho han encarrilat

els plegue la constructora,

tot va per un mal camí

com rosari de l’aurora.

Fer-la possible, ha estat,

una autentica odissea!

Això ha estat com navegar

en un mar de diarrea.

Mentrestant els nens fent classes

allà vora les piscines

apretats dins barracons

com a llaunes de sardines.

El nou centre és ecològic

replet de plaques solars

ben aïllat, amb suficiència

això és el no va más.

L’únic problema que té,

ja ho pots apuntar a la llista,

és que també contamina

de tant que embruta la vista.

Quina merda d’edifici!

Qui ha comès tal atemptat?

Ningú gosa de mirar-la

que és més lletja que un pecat!

Us demanem una escola

pels nens, que són uns sapastres,

i, enlloc d’això, ens construiu

una granja de pollastres.

Deuen ser coses ben pròpies

de l’ensenyament modern

d’aquestes escoles de projecte

on s’hi juga i poc s’hi aprèn.

Apunteu-vos a El Vinyet:

els infants amb els seus rínxols

gaudiran de bones vistes

mirant tots de cara els nínxols.

Heu vist quina instal·lació

han fet a l’Ajuntament

que va canviant el colors

segons l’esdeveniment?

Un muntatge necessari,

una idea de bombero

que entre tots haurem pagat

amb el nostre monedero.

Si un funcionari badalla

es posa color groc palla.

La Noemí es tira un pet,

l’encenen de color verd.

Quan l’IBI t’hauran cobrat

et deixaran ben morat.

I el Xandri, enmig d’un enuig.

és de color gos com fuig.

Redéu, quina lluminària,

colors vius a les parets!

Aparenten el que són:

una casa de barrets.

O el que ve a ser el mateix:

el temple de les disputes.

Què és el nostre consistori

sinó una casa de putes?

La qüestió és que no sembli

que allò és un Ajuntament.

Ens ajuda a veure clar

que no és un lloc eficient.

Què il·luminat que el tenim!

Quin consistori! Te’n fums?

Llàstima que també ens quedi

un govern amb poques llums.

Quan ja la calma s’atansa

un Govern ens han imprès

presidint-lo un tap de bassa

com en Pere Aragonès.

A la plaça de Sant Jaume

els hi agafa un fort rampell

i una trucada directe

ja sona al carrer Castell.

“Ai David, ai Davidet

Tu que n’ets de boniquet

I també tant eixerit

no voldries pas un càrrec

que jo et donaria a dit?”

I l’alcalde diu que sí

ja se’ns posa ben content

amb ganes de fotre el camp:

“Au, adéu, Ajuntament!”

Corrents cap a Barcelona

on li espera un càrrec nou

d’aquells on cobres molts duros

i no cal fotre gens l’ou.

David, estem molt contents,

mata-rucs i mata-ruques,

ara que a l’any cobraràs

més de noranta mil cuques.

Et paguem per voltar món

mentre et toques el traverso

passejant de poble en poble

com viatge de l’Imserso.

I és que t’ha tocat la grossa,

com una jubilació

cobres per no fer res.

David, ets un campió!

Ja ho sabeu, doncs, el polític

que en sol treure més profit

és aquell que al llarg dels anys

llepa el cul als del partit.

I al plegar, ai quina intriga!

S’obre la caixa dels trons.

Qui ocuparà l’alcaldia

per cobrar aquests sous tan bons?

El Xandri ja és descartat

que el pobre està atropellat

millor no estar per ensurts

i el primer és la salut.

Potser el Ramon Muntaner

no era el millor mamífer

segur que amb ell tots els plens

serien com un somnífer.

La Isabel, la Rosó, no.

Si ja m’ha dit un teòleg

que la seva simpatia

és digna d’anar al psicòleg.

Descartat de les quinieles

queda fora el Parcerisa

que n’hagués estat content

de ser ell el qui diu missa.

Joanet, estigues tranquil

tu has de fer com el David

i el premi t’arribarà

si ets ben fidel al partit.

Però, al final, ja la tenim!

Ens hi han parit una noia!

els d’Esquerra s’hi han lluït:

ens han colat una toia!

A mi el que em costa d’entendre:

una tremenda qüestió

que a tot al poble genera

absoluta incomprensió.

A les eleccions darreres

el David -i ja ho veureu-

es va haver de presentar

tot per falta d’un hereu.

Però ara que a taula es presenta

un càrrec tan llaminer

que es quedi amb l’Alcaldia

aquell qui passi primer.

I ara que hem fet història

amb una dona nostrada

han fotut una alcaldessa

que ningú l’haurà votada.

Doncs m’ha dit una veïna,

dolenta com la quinina:

s’ha instal·lat com una moda

i a dins de l’Ajuntament,

com un joc, és el qui guanya

qui més crida de valent.

Qui se’n surt més, no us interessa?

Ja ho sabeu, és l’alcaldessa.

Va foradant els timpans

dels veïns de dalt al Camp

i sap destrossar l’oïda

dels qui viuen a la Cissa.

Oh, reina de la jarana

cridanera i xavacana.

Ja sabem com ets -oh, vaja-

tu Judit ets tal com raja.

En pagarem conseqüències?

Ja veurem si està a l’alçada

És falta de previsió

no tenir gent preparada.

Si la veieu fer un discurs,

flipareu tots mandonguilles.

De tant que tremola el paper

ja li venen cagarrines.

Ves que el seu mandat no sigui

una cosa transitòria

i després Esquerra hi posi

algú que tingui oratòria.

Que l’any que ve hi ha eleccions

Judit, ves espavilant

ja et pots ‘nar posant les piles

que el càrrec et va molt gran.

Primer problema a la vista

té la Cultura a l’espera.

No ha triat cap regidor

que ocupi aquesta cartera.

Potser la més important

la que ens porta més delit

quedarà ben descuidada

per culpa de la Judit.

És ben bé que ens vol fer mal

i ens va putejar el Nadal

amb un arbre mal plantat

malgirbat i despullat

posant a la plaça Major

un arbre que feia por.

De moment hem pogut veure

com de forta l’ha cagada

permetent tot de feixistes

campar per nostra contrada.

Aquests franquistes de VOX

dalt al Camp es van plantar

com si això fos Sant Isidre

i ells la mostra de bestiar.

Davant d’aquesta gentussa

cal fer sempre un tallafocs.

i així és com vam fer fora

aquesta colla de porcs.

Enmig de gomina i caspa,

algú els va tirar farina.

Jo em pensava que era un d’ells

que esnifava cocaïna.

Hi ha qui ens els vol blanquejar,

però hem de ser més alarmistes

que són fabricants de faixes

també altrament dits: feixistes.

L’oposició no fa els deures,

els hi agrada molt més jeure.

I si fan aportacions

no ens donen pas solucions.

Junts, la CUP i el PSC

tenen tan poca energia

que cap dels tres mostra ànim

per aspirar a l’alcaldia.

El Barbens ja té prou feina

cada dia ‘nant a Lleida

és la seva vocació

l’endoll a la Diputació.

Veurem com solventaran

els de Junts i PDeCAT

aquesta guerra que tenen

en partits diferenciats.

Una batalla campal

tant com Sodoma i Gomorra.

Un duel de grans dimensions

entre el Barbens i la Torra.

La gent de Junts cap on pixa?

Què és el què pensen per dins?

No sabem si son de dretes

liberals o bé carlins.

Els cupaires, tampoc molen

no tenen ningú adient.

La Pilar, que és ben eixuta,

no connecta amb la gent.

Torna, torna, Sara Alarcón

que Solsona ens cremaran

que ens arrencaran les pagues

que el Consell ens robaran.

Sara Alarcón, has tornat!

Estem contents. No ho veus ara?

Tots els mesos que no hi eres

hem tingut cada arracada.

Primer era un substitut,

després potser en van ser cent.

Tots tenien en comú

que ho feien tot malament.

El que va durar més temps,

de seguit se’n va adonar

que valia més la pena

marxar a l’hora d’esmorzar.

Mira que currar el Consell

no és en cap cas un desfici,

consisteix en no fer res

i a fi de mes fer l’egipci.

Per fortuna, ha tornat l’ordre,

creieu la Sara Alarcón,

s’imposi la disciplina

i qui no, al paredón.

Mentres tu estaves de baixa,

ha passat de tot una mica,

però t’ho resumeixo ràpid.

Vinga home, explica, explica!

Ara al Centre Sanitari

el personal ja està content,

però quan han de vacunar-te

ho fan a la Polivalent.

No és com la resta de coses:

Quan tinguis salut malmesa,

sigui el que sigui, més val

que baixis a Manresa.

Cony, de què serveix tenir un CAP,

si no et resolen res de res,

hi vas amb un problema,

i en surts amb dos o tres.

L’altre dia hi vaig trucar,

que em feia mal aquí a la cama,

demanar hora per telèfon

és com fer una gimcana.

Obren agenda un cop al mes,

mentre no sigui juriol,

sempre que coincideixi

amb una eclipsi de Sol.

Venen els d’Antifrau,

tenen l’instint biològic

per investigar el Consell

i els del Centre Tecnològic.

I miren si hi ha delicte

quan el Consell Comarcal

fica els dits dins els endolls

per contractar el personal.

Doncs és ben cert el que diuen

que Esquerra, amb emergència,

s’assembla cada cop més

a l’antiga Convergència.

Mentre al Centre Forestal

els hi ve la cagalera

amb por que els hi descobreixin

que allò és una tapadera.

Una colla de científics

fan l’estudi de la garsa

per amagar que els polítics

s’hi munten tots una farsa.

Així van dient pel món

que són uns ecologistes

i per altra banda van

afavorint contractistes.

Som indret de tradicions

no s’han de perdre els costums

i governi qui governi

ha de fer pudor a ferum.

Ara us n’explicaré una

d’aquelles tan ben sonades

que han causat gran rebombori

aquí, a aquestes contrades.

La història d’un senyor bisbe

que va perdre el món de vista

quan en va deixar prenyada

a una dona satanista.

Així d’un dia per l’altre

era un matí estival

quan va quedar un lloc vacant

al Palau Episcopal.

La diòcesi tota en crisis

el bisbat quasi perille.

I al final quina és la causa?

Un embolic de faldilles.

Se’ns va enamorar aquest bisbe,

cosa que és ben humà,

però per casar-se li calia

sortir-ne de capellà.

Si ell hi havia d’esperar

obtenir el permís de Roma

n’hagués tingut per molts anys

i ell no estava per tal broma.

Li van dir: “tira pel dret”.

Per tal d’enllestir-ho aviat

és com va decidir emprendre

la via dels fets consumats.

Ha perdut els privilegis,

els títols i ostentacions

li han pres la mitra i el bàcul

però al menus tindrà bessons.

El nostre estimat Novell

va tenir un delirium tremens

i després de penjar l’hàbit

ara ven tubets de semen.

I ha qui diu que no t’hi fiquis

que això és vida privada

però ell ve que a la dels altres

hi fotia cullerada.

Prou que se’n preocupava

si tu ets mare soltera

ets gai o vols avortar,

au, de cap a la foguera.

S’ha de ser conseqüent

entre obrar i predicar.

I veient el que hem dit, donem

la cosa per acabada

de tots els temes locals

hem fet bona repassada.

Qui s’hagi ofès, ja us aviso,

no s’admet reclamació!

Que això d’aprendre a aguantar-se

bé que ens ho ensenya el sermó.

I si pel cas algun tema

ens hem deixat al tinter

no hi patiu, ens ho dieu,

i ja en parlarem l’any que ve.

Que no pari la disbauxa

continuem fent l’animal

passeu-ho bé tot ‘nant de festa

i tingueu un BON CARNAVAL!

Solsona, 27 de febrer de 2022