La Generalitat crea l’Oficina de Mediació Sobre Immatriculacions perquè l’Església acordi solucions extrajudicials amb els particulars i les administracions afectades

Ho van anunciar ahir a Sant Vicenç de Castellet el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de Justícia, Ester Capella. Entre el 1946 i el 2015, emparant-se en una llei franquista que permetia que els bisbes actuessin com a notaris, l’Església ha registrat més de 3.700 immobles al seu nom sense cap títol que n’acrediti la propietat. Ara la Generalitat ha publicat les dades en un mapa interactiu obert a tothom que es pot consultar al web del Departament de Justícia.

En el cas del Solsonès, tal com va avançar el Consell Comarcal el març passat a instàncies d’Unió de Pagesos i l’Associació de Micropobles de Catalunya, el Bisbat va realitzar 116 immatriculacions els dos últims anys de vigència de la llei. Són 45 llocs de culte, 11 edificis civils i 60 terrenys dels quals només dos a Solsona: la Catedral i el Palau Episcopal. La resta són esglésies, capelles, rectories i terrenys d’arreu de la comarca.

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, diu que el que es busca és que ningú se senti perjudicat:

Per la seva banda, Joan Casajoana, propietari afectat i membre d’Unió de Pagesos, lamenta que no s’hagi negociat l’oficina de mediació amb el sindicat agrari i diu que el que ha fet l’Església és una il·legalitat:

Un altre dels col·lectius que ha treballat per aquesta qüestió és l’Associació de Micropobles de Catalunya. El seu president, Mario Urrea, es mostra convençut que l’Església rectificarà i l’insta a fer-ho:

Si la mediació no funciona, pot derivar en nombroses demandes. L’Església té la titularitat d’un bé immatriculat. Per contra, si el propietari legítim la vol recuperar, ha de demostrar amb documents davant de la justícia que li pertany. Amb tot, aquesta acció no prescriu i no hi ha límit de temps per presentar la demanda.

      

Els bisbes catalans: “L’Església no s’ha apropiat de res que no fos seu”

La resposta dels bisbes catalans no s’ha fet esperar. A través d’un comunicat, asseguren que sempre han seguit el procés legal vigent, sense cercar privilegis, i que l’Església no s’ha apropiat de res que no fos seu. Posen de relleu que una immatriculació és la primera inscripció d’una finca al Registre de la Propietat i, per tant, cal que cap particular o entitat la tingués registrada abans. A més, defensen que sempre que s’ha registrat un immoble s’ha presentat la documentació pertinent. Destaquen que la majoria d’immatriculacions s’han dut a terme entre el 1998 i el 2015 amb la forma legal d’inscripció per certificació ja que prèviament no es podien inscriure temples destinats al culte catòlic perquè es considerava de pública notorietat la possessió de l’Església sobre aquells temples. En cas d’errors, les diòcesis catalanes es mostren obertes al diàleg i disposades a resoldre-ho de forma amistosa i, en cas que no sigui així, sempre es podria recórrer als tribunals de justícia competents. Els bisbes catalans asseguren que ells i els rectors només són administradors dels béns immatriculats, que són propietat dels fidels cristians i que estan al servei del conjunt de la societat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.