Un estudi revela que l’escultor solsoní Carles Morató és l’autor dels gegants del barri d’Avall de Montbrió del Camp
La investigació impulsada pel Taller Avall i l’expert Lluís Ardèvol ha descobert que aquests elements són en realitat les figures desaparegudes de l’antic seguici de Reus. La troballa s’ha fet arran de la restauració de les peces, que daten de mitjans del segle XVIII.
La peça clau per atribuir l’autoria a Carles Morató ha estat l’escultura de Sant Pere del retaule major del Santuari del Miracle. Segons el gerent del Taller Avall, Aleix Álvarez, té faccions exactes als gegants de Montbrió, el Pintxo i la Pintxa. Aquesta descoberta és molt rellevant a escala nacional ja que revela l’origen d’aquestes peces i, alhora, li atribueix a Carles Morató l’autoria de les parelles Vitxet i Vitxeta, Moros i Indis de Reus, els de Toledo, el Gegant del Pi de Barcelona i el gegant de Torroella de Montgrí. L’estudi continuarà endavant per confirmar que la Mulassa de Reus també és obra de Carles Morató, cosa molt probable donada la similitud amb la Tarasca de Toledo.
La recerca va començar ara fa un any, durant la restauració dels gegants Pintxo i Pintxa, quan es van veure incongruències en el relat sobre l’origen d’aquestes figures. Els materials, amb fusta de pi roig comuna al Pirineu; el fet que els gegants fossin articulats i la policromia que situava la seva construcció abans del 1800 van portar a atribuir-ne l’autoria al solsoní Carles Morató. Ho explica Aleix Álvarez, gerent del Taller Avall:
D’altra banda, la investigació determina que el Pintxo i la Pintxa es van crear el 1756 com a gegants de Reus. Aquests, però, van caure en desús a finals del segle XVIII, quan es van crear els actuals gegants bicentenaris de la capital del Baix Camp. La persona clau va ser el tinent coronel i regidor de Reus Albert Olives Borja, que va portar al barri d’Avall de Montbrió a quedar-se amb la parella de gegants en desús de Reus. Va ser entre el 1818 i el 1820, en un context de rivalitat entre colles. Així, el Pintxo i la Pintxa compliran 270 anys el 2026. Serà l’any que ve quan està previst que es publiqui un llibre on es recullin les conclusions de la investigació.