El Solsonès celebra aquest dijous la primera Micro Fira d’Economia Social i Solidària
Durant tot el dia, al Consell Comarcal, hi haurà activitats adreçades a diferents públics amb l’objectiu d’enfortir el teixit de l’Economia Social i Solidària del Solsonès. Pretén generar espais d’interacció entre entitats i administracions públiques i donar suport a iniciatives basades en valors com la sostenibilitat, la justícia social i l’arrelament territorial. Organitzada per l’Actua de l’Arada amb la implicació de la Taula de l’economia social i solidària del Solsonès, vol fomentar la contractació pública responsable, donar visibilitat a les entitats i crear sinergies per afavorir un model econòmic més equitatiu i sostenible. Ho destaca Marina Vilaseca, responsable de l’Arada:
La jornada arrencarà dijous a les 10 del matí amb una formació dirigida a les administracions públiques del territori donant eines per fer una contractació pública més responsable. A les 12 serà el torn d’un espai de trobada entre les administracions públiques i les entitats de la comarca per donar a conèixer els serveis i productes que s’ofereixen des de l’Economia Social i Solidària. En acabar, es llegirà un manifest per reforçar els valors i els criteris que donen identitat a l’ESS i fixar objectius conjunts. Les entitats que s’hi vulguin afegir poden fer-ho a través del web de l’Actua de l’Arada. L’última proposta, oberta a tothom, serà una càpsula formativa en clau pràctica sobre experiències de col·laboració público-comunitàries. En acabar la sessió hi haurà una trobada de totes les entitats per compartir projectes conjunts, properes accions i avaluar la fira.
Primeres dades de l’ESS al Solsonès
En aquests moments hi ha en curs un estudi sobre l’impacte de l’Economia Social i Solidària al Solsonès. Les primeres conclusions apunten que cada entitat genera 1,5 llocs de treball a jornada completa, amb una facturació anual d’un milió i mig d’euros. Tres de cada 4 entitats treballen preferentment al Solsonès, la meitat ho fan de forma exclusiva i un 83% no tenen afany de lucre, reinvertint els beneficis en la seva activitat i al mateix territori.
També en destaca la perspectiva feminista: el 81% de la base social de les entitats són dones i el 65% estan formades únicament per dones. Pel que fa al finançament públic, el 100% es vincula a polítiques públiques, reforçant el rol de les aliances público-comunitàries com a eina per a millorar la qualitat de vida al territori.