Un estudi del CTFC determina que la producció de bolets dels boscos més alts del Pirineu serà la més afectada pel canvi climàtic

Conclou que des del 1976 i fins a l’actualitat la producció de bolets ha patit una davallada moderada i preveu que aquesta tendència s’accentuarà més o menys fins al 2100 en funció de la magnitud de l’escalfament global. Han realitzat la recerca investigadors del CTFC, la Universitat de Lleida i el CREAF i l’han publicat en una revista científica.

Calculen que als boscos subalpins i montans de pi roig i pi negre del Pirineu la producció podria caure més de 60 kg per hectàrea el 2100 en el pitjor escenari. A la resta de Catalunya, es mantindria més estable. N’apunta els motius l’investigador del CTFC i la Universitat de Lleida Sergio de Miguel:

L’estudi ha estat realitzat a partir de registres meteorològics històrics, diferents escenaris de canvi climàtic i models de productivitat.

Malgrat això, no totes les espècies de bolets tindrien el mateix comportament. Els fongs micorrízics, els que mantenen una simbiosi amb les arrels de determinats arbres i de gran interès gastronòmic, com el rovelló, el cep o el rossinyol, veurien reduïda la seva productivitat. En canvi, els fongs sapròfits, que s’alimenten dels residus d’altres organismes, com el xampinyó o la múrgola, veurien augmentar la seva productivitat com més acusats es mostrin els efectes del canvi climàtic. Sergio de Miguel:

Aquest és el primer estudi a gran escala que té en compte explícitament els possibles efectes del canvi climàtic sobre els bolets, que juguen un paper clau en els ecosistemes naturals. Així mateix, vol contribuir a desplegar possibles polítiques de gestió forestal per mitigar els efectes del canvi climàtic.