El Solsonès és una de les sis comarques catalanes que més ha reduït la seva petjada de carboni els últims tres anys

Ho posa de relleu un estudi de l’Agència de Residus de Catalunya elaborat per l’estudi d’ecoinnovació estratègica Inèdit Innova. El Solsonès, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, Osona, La Selva i l’Alt Empordà són les comarques que han reduït tres anys consecutius la seva petjada de carboni més d’un 5% anual. Són dades corresponents al 2020.

Si bé més de la meitat dels municipis catalans tenen una petjada de carboni d’entre 70 i 200 quilos de diòxid de carboni per habitant, en el cas del Solsonès la xifra se situa per sota, en 66. La petjada de carboni és la diferència entre les emissions generades i les evitades substituint diferents fonts energètiques i matèries primeres. L’objectiu de quantificar-la és per poder planificar millor la presa de decisions per a la mitigació del canvi climàtic. A Catalunya fa 10 anys que es prenen dades de la petjada de carboni, que s’ha reduït un 38% entre el 2012 i el 2020, amb un descens a partir del 2017. Amb tot, l’últim any la baixada ha estat més moderada, d’un 12%. Això es deu a la reducció de la quantitat de residus destinats a dipòsit controlat, l’augment de la recollida selectiva, la disminució de residus que van a Planta de Valorització Energètica i la lleugera baixada de la generació de residus per habitant.

El 2020 la petjada de carboni de la gestió de residus municipals a Catalunya va ser de més de mig milió de tones. La principal font d’emissió són els dipòsits controlats que, malgrat la captació de biogàs, emeten grans quantitats de metà. Es calcula que la valorització material i energètica dels residus permet contrarestar un 65% de les emissions generades.