La CUP demana que es depurin responsabilitats per l’errada administrativa que no permet l’explotació del salt elèctric del pantà de la Llosa
Alternativa per Solsona considera incongruent que 25 anys després de finalitzar la construcció de la presa, que va costar uns 84 milions d’euros, encara no s’hi generi electricitat.
El 1999, l’Agència Catalana de l’Aigua d’aleshores, la Junta d’Aigües, va seleccionar en el concurs convocat per l’aprofitament hidràulic l’avantprojecte presentat per Cardener Metric SA, una empresa ja extingida que era propietat d’Electra del Cardener. L’explotació era per un termini màxim de 75 anys. Malgrat això, la resolució va ser impugnada als tribunals per Endesa, deixant sense efecte l’adjudicació del concurs per un defecte de forma. Els tribunals van donar la raó a Endesa en tant que una mateixa persona va formar part de la taula de contractació i de la comissió assessora. Cardener Metric va demanar danys i perjudicis, però els tribunals van desestimar la sol·licitud.
Deu anys després, el 2009, Enel Green Power España, que forma part d’Endesa, va interposar un recurs contenciós administratiu contra l’ACA. Argumentava que tenia uns drets sobre unes concessions de l’any 1905 per fer salts d’aigua al Riu Cardener, concretament a Gósol i Feners, Aigua de Valls i Aigües Juntes. És a dir, que quan es van expropiar els terrenys per fer la presa de la Llosa del Cavall no es van expropiar específicament uns drets que tenia Endesa sobre uns salts d’aigua que mai es van arribar a executar. El 2009, Endesa va reclamar que no podia explotar els seus drets en tant que havien quedat sota les aigües del pantà i, finalment, una sentència ferma va donar la raó a l’empresa plantejant dues opcions: o bé concedir l’explotació hidroelèctrica a Endesa o bé indemnitzar l’empresa.
Els cupaires lamenten que per un despropòsit administratiu sense conseqüències pels culpables no es pugui posar en funcionament el salt d’aigua de la Llosa. Ho argumenta el portaveu de la CUP al Consell Comarcal, Oscar Garcia:
El 2015, el Consell Comarcal del Solsonès, la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès i l’Agència Catalana de l’Aigua van interposar un recurs d’apel·lació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquest va considerar que ni el Consell ni la Mancomunitat no tenien legitimació, ja que no tenien un interès específic respecte l’objecte del procés. Així mateix, dictava sentència ferma, com dèiem, obligant l’ACA a fer la concessió a Endesa o bé compensar-la econòmicament.