Major, Església i Sant Roc són els noms de carrer més freqüents al Solsonès
Els dos primers coincideixen amb el rànquing català, però a nivell de país el tercer lloc del podi l’ocupa Catalunya. A la comarca, el segueixen Sant Llorenç, Coll de Jou, Castell, Font, Cadí, Canal i Llobera.
Segons dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, al país hi ha prop de 107.000 vies, de les quals, 74.000 són carrers i més de 10.000, places. El cap de la Unitat de Toponímia d’aquest organisme, Miquel Parella, subratlla que l’origen dels noms és natural i espontani i neix de les mateixes descripcions que els ciutadans de cada indret van establir davant de la necessitat d’identificar-se. Parella destaca la importància del nomenclàtor de carrers en tant que és un acte notarial del país que ens defineix com a nació.
Si busquem noms de personalitats hem de baixar fins al 6è lloc del rànquing per trobar Pau Casals, que juntament amb Jacint Verdaguer, Pompeu Fabra, Antoni Gaudí i Àngel Guimerà també tenen presència al nomenclàtor solsoní. Més del 80% dels noms propis que bategen els carrers catalans són masculins i, en el cas dels femenins, la majoria tenen un origen religiós. A Solsona, al marge dels noms de santes i marededéus, com la Verge de Montserrat o del Claustre, fins al 2021 pràcticament només hi havia la plaça de Ribera en referència a la Llucianeta. L’Ajuntament va impulsar una consulta popular a instància del Grup de Gèneres que va posar els noms de Mercè Rodoreda, Rosa Sensat i Montserrat Roig als nous vials de la Cabana del Silo.
Accidents geogràfics, elements naturals i animals també són dels que donen nom més sovint a carrers i places de Catalunya. L’última gran incorporació va ser L’U d’Octubre, que en el cas de Solsona, dona nom a la plaça de davant de la sala polivalent.
Els ajuntaments són els responsables d’escollir noms nous de carrer, un tràmit que ha de passar per ple. Després l’Institut d’Estudis Catalans l’ha de normalitzar segons criteris lingüístics i, un cop validat, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya l’inclou a la base de dades i a la cartografia oficial, el darrer pas abans de penjar-ne la placa amb el nom.