L’excavació del dolmen de Cal Xinquet, a Cambrils, posa de relleu la singularitat d’aquest megàlit

Durant el setembre, el Grup de Prehistòria del Solsonès i estudiants d’arqueologia del Grup de Recerques Arqueològiques del Mediterrani i Pròxim Orient del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona han executat els treballs. És el segon cop que s’hi fa una campanya, l’última va ser el 2017. Els arqueòlegs posen de relleu que la ubicació, l’estructura i els materials trobats fan del dolmen un espai singular de gran interès. L’excavació ha posat de manifest que l’ús del dolmen com a espai funerari perdura al llarg del Bronze Antic, fa entre 3.500 i 4.000 anys enrere. La cambra funerària, molt ben conservada, ha permès definir completament la seva estructura. És un vas sepulcral amb quatre grans lloses en posició vertical i, a sobre, una d’horitzontal a mode de coberta. S’ha pogut veure que ha havia estat buidada prèviament, però encara s’han pogut localitzar i documentar moltes restes del seu interior. Aquestes s’han portat al laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona per analitzar-les i determinar el nombre de persones enterrades i les seves peculiaritats. També s’hi ha trobat materials, probablement, part del seu aixovar, que també s’estudiaran.

Una altra peculiaritat del dolmen de Cal Xinquet és el túmul, el monument en forma de turó de pedres que hi ha damunt la tomba. A diferència d’altres túmuls de la zona, aquest té una estructura formada per pedres mitjanes i grosses, que s’han anat desplaçant amb el temps.

Properament, es proposarà un pla de consolidació i restauració consensuat amb l’Ajuntament d’Odèn per fer aquest monument més entenedor i destacar-ne l’elevat valor patrimonial entre el ric conjunt del megalitisme de l’alt Solsonès.