Junts s’imposa al Solsonès, a molta distància d’Esquerra i el PSC
Amb 2.635 vots, s’erigeix com a primera força, per davant d’Esquerra, amb 1.119, i els socialistes, tercers fregant el miler de vots. Els de Puigdemont s’han tornat a imposar a tots els municipis de la comarca amb gairebé un 40% dels vots. Aquí, Aliança Catalana també ha arrelat amb força, amb més de 600 sufragis, i s’ha situat com a quarta força per davant de la CUP, que voreja els 500 vots; el Partit Popular, amb 379, i VOX, amb prop de 200.
A Solsona, Junts és primera força amb 1.301 vots. En aquest cas, el PSC avança Esquerra i se situa en segon lloc, amb 695, i els republicans n’aconsegueixen 651. Com en el conjunt de la comarca, Aliança és la quarta formació amb més vots seguida de la CUP, el PP i Vox.
Al conjunt de Catalunya, el PSC torna a guanyar les eleccions, però a Salvador Illa se li resisteix la presidència. O, almenys, l’aritmètica política li ho posarà molt difícil. Els socialistes es van imposar clarament amb 42 escons, per davant de Junts que guanya tres diputats més que les últimes eleccions i se situa com a segona força al Parlament. La patacada de la jornada va ser per Esquerra Republicana, que va perdre 13 diputats: dels 33 que tenia fins ara, a treure’n només 20.
D’aquesta manera, el PSC guanya les eleccions tant en vots com en escons per primera vegada. El seu cap de llista, Salvador Illa, ja assegurava que pretén presentar-se a la investidura un cop es constitueixi la Mesa del Parlament:
Qui també aspira a ser investit i formar govern és Carles Puigdemont, tot i que encara ho té més complicat que Salvador Illa. El líder de Junts, recupera la segona força al Parlament i instava a Esquerra a refer ponts per formar un Govern plenament català:
Però una de les notícies més destacades d’aquestes eleccions és la davallada que ha patit Esquerra, que passa de tenir la presidència del Govern a ser tercera força.
Per això, un cop es van conèixer els resultats, l’encara president de la Generalitat, Pere Aragonès, assumia sense embuts el que per ells ha estat una derrota i acceptava que Catalunya vol i necessita un canvi de lideratge:
En aquest sentit, Aragonès acaba d’anunciar que no agafarà l’acta de diputat i mantindrà la presidència del Govern i el càrrec a Esquerra fins que hi hagi relleu.
De fet les notícies no son bones per l’independentisme en general, que ha perdut la majoria al Parlament. La CUP ha estat l’altre gran perdedor, perdent 5 dels 9 escons que tenien. Laia Estrada també va assumir els resultats i va alertar de l’amenaça de l’extrema dreta:
Es referia, precisament, a Aliança Catalana, el partit independentista d’extrema dreta de Sílvia Orriols, que es va fer un lloc al Parlament amb 2 escons.
I parlant de les dretes, mentre el PP remuntava aconseguint uns resultats històrics, amb 15 escons, Ciutadans queda fora del Parlament i queda per sota, fins i tot, del PACMA.
Van aconseguir només un 0,1% dels vots, però tot i això el seu candidat, Carlos Carrizosa, va assegurar amb un somriure d’orella a orella que no es rendiran i que es tornaran a presentar a les properes eleccions si hi ha repetició electoral:
Per la seva banda, VOX manté els 11 escons que ja tenia, tot i que augmenta en vots i el nou partit de Clara Ponsatí i Jordi Graupera es queden també sense representació.
Amb aquests resultats, l’escenari de pactes queda més obert que mai amb un bloc independentista que perd la majoria al Parlament.
La suma de Junts, Esquerra i la CUP es queda en 59 diputats: a 9 de la majoria que marquen els 68 escons. Tampoc hi arriben encara que s’afegeixin els 2 escons d’Aliança Catalana; de totes maneres, ja van deixar clar abans de les eleccions que no hi pensen pactar.
Sí que suma majoria absoluta un tripartit entre el PSC, Esquerra i els Comuns que entre tots tres arriben just als 68 diputats necessaris. La fórmula que obté la majoria més àmplia, però, és la del PSC i Junts, que sumen 77 escons. Tot i això, durant la campanya s’han vetat mútuament. Per tant, amb els resultats d’ahir, queda un escenari complicat pel què fa la possibilitat d’arribar a un pacte.