El president del Consell Comarcal de la Segarra assegura que la comarca està de dol pel traspàs de Torà i Biosca al Solsonès
El republicà Francesc Lluch considera que ha estat una oportunitat política, feta amb presses i de manera maldestra. Considera que si s’hagués fet una consulta popular prèvia per avalar la decisió, el sentiment seria una mica diferent. L’equip de govern del Consell de la Segarra defensa i respecta l’autonomia municipal de Torà i Biosca però assegura que per molt legal i legítim que hagi estat el procés, haurien d’haver tingut l’oportunitat d’explicar-ne els pros i els contres als veïns. Recordem que un cop superat el tràmit parlamentari de la setmana passada, pel traspàs només caldrà el vistiplau per majoria absoluta als plens de Torà i Biosca que sorgeixin de les eleccions municipals del proper 28 de maig.
El president del Consell Comarcal de la Segarra reclama polítiques d’equilibri territorial reals:
També apunta com a motiu el fet de pertànyer a la vegueria de la Catalunya Central, que suposadament estaria més ben dotada pressupostàriament que la de Lleida. Posa com a exemple l’actual situació de les diputacions, que fa que la de Barcelona multipliqui per 10 la de Lleida.
Francesc Lluch afirma que ha tingut contactes tant amb la presidenta del Solsonès, Sara Alarcón, com amb l’exalcalde de Solsona i secretari de Governs Locals, David Rodríguez. Demana que es faci un traspàs ordenat treballant a tres bandes entre els ajuntaments de Torà i Biosca, els consells comarcals de la Segarra i el Solsonès i la Generalitat. El president del Consell de la Segarra lamenta que la llei no desenvolupi com ha de ser aquest procés de canvi de comarca pel que fa a serveis:
Finalment, Lluch afirma que la marxa de Torà i Biosca empetiteix la Segarra perdent un 7% de la població i una part important del territori. El president del Consell recorda que als anys 30 del segle passat la Segarra ja es va veure molt afectada amb la reorganització territorial amb l’annexió de diversos municipis a l’Urgell, la Conca de Barberà i l’Anoia.