El Pi de St. Just commemorarà el 50è aniversari de la urbanització amb una exposició de fotos i la presentació d’un llibre
Tot i que l’aniversari va ser l’any passat, la pandèmia va fer estroncar la celebració que preparava la comissió organitzadora, que s’ha ajornat fins al proper dia 25. La data que s’ha agafat com a referència és l’aprovació del pla urbanístic, del gener del 1970, tot i que prèviament ja existia la piscina i algunes cases.
L’acte del cinquantè aniversari de la urbanització tindrà lloc el proper dia 25 en un acte a l’aire lliure, a la plaça de l’Olivera, amb aforament limitat, adreçat a veïns i exresidents del Pi. S’hi presentarà un llibre encarregat a dos joves historiadors solsonins, Pol Solé i Albert Colell, que explicarà què hi havia abans d’El Pi, com va sorgir i l’evolució. A l’inici de la urbanització, el centre era la piscina i totes les activitats que s’organitzaven al seu entorn, bàsicament a l’estiu, quan venien els estiuejants. Amb els anys ha passat de ser un lloc de segona residència a habitants que hi viuen de forma fixa. De fet, dels 980 habitants d’Olius, 700 resideixen al Pi de Sant Just. Una altra de les transformacions va ser a la primera dècada dels 2000, amb la construcció de la plaça de l’Olivera i l’ampliació de la urbanització, que han esdevingut un altre centre. La regidora de Cultura, Dolors Traveset, destaca l’activitat i la cohesió del Pi:
L’exposició, que s’instal·larà a l’interior de l’Ajuntament, es podrà visitar el mateix dia 25 per grups reduïts i també durant l’estiu. Les fotografies i altres materials les han cedit veïns i altres persones vinculades a la urbanització. Paral·lelament, s’instal·laran 8 lones en diferents indrets de la zona perquè es pugui comparar com eren abans aquells llocs i com són ara.
La idea del consistori és d’anar habilitant instal·lacions pels veïns per tal que el Pi de Sant Just actuï com a nucli i aculli activitats obertes a tot el municipi. L’alcalde d’Olius, Antoni Márquez, confia que en el termini de dos anys es podrà disposar d’una sala, un Casal i una pista coberta pels veïns. Reconeix que aquesta era una mancança que podrà ser una realitat arran de poder invertir el romanent de tresoreria de les finances municipals.