El personal del Consell Comarcal reclama un sou digne per a les treballadores familiars de l’ens

Els treballadors han posat en marxa accions de suport a aquest col·lectiu per fer palesa la seva decepció i neguit sobre la seva precarietat laboral. Aquesta reclamació es remunta al 2012 tot i que és el 2017 quan es formalitza la petició de canviar de categoria laboral de les treballadores familiars, vista la duresa de la tasca que assumeixen i el baix sou que perceben, per sota del conveni col·lectiu de Catalunya. Consideren que és una vergonya que en tot aquest temps la bona voluntat política expressada pel govern del Consell Comarcal no s’hagi traduït en una solució.

Segons els treballadors, la resposta de l’empresa ha estat que la situació de les treballadores familiars quedaria resolta amb l’aprovació de la Relació de Llocs de Treball. Aquest document es troba en fase de confecció i negociació des de mitjans del 2018, quan es va encarregar a una empresa externa. Veient la demora en el temps, les últimes setmanes el personal ha demanat una solució imminent. En una reunió a mitjans de novembre, els representants de l’empresa van prendre el compromís de demanar els pertinents informes jurídics i econòmics als departaments implicats per analitzar la viabilitat de millorar les condicions laborals d’aquest col·lectiu. A principi de mes els treballadors van tenir constància de l’arribada d’aquests informes però l’empresa els ha traslladat que són ambigus i consideren convenient demanar l’opinió d’una empresa externa. El personal considera que els informes que han de fonamentar la decisió de l’empresa són els emesos pels funcionaris que exerceixen les funcions de responsables de les àrees Secretaria, Intervenció i Personal. Defensen que només que es tingués en compte la percepció econòmica que el Consell Comarcal ja rep del contracte programa de la Generalitat, ja seria suficient per fer front a l’increment de salari de les treballadores familiars. Els treballadors de l’ens es manifesten farts que els dirigents del Consell abanderin campanyes en defensa dels drets de les dones i contra la seva discriminació i, en canvi, consentin que a la plantilla hi hagi col·lectius precaris i vulnerables per culpa d’una mala política retributiva i una mala gestió acompanyada d’ineficiència i ineficàcia. Lamenten que hi hagi treballadores que no cobrin un sou digne existint un important superàvit econòmic a l’ens.